Fins aviat!

Ja hem acabat el primer semestre d'aquest tercer any, ara toca descansar i passar les festes amb la nostra família; tot i així ens fa molta pena despedir-nos de les nostres tortuguetes, ja que no tot el grup podrà gaudir d'elles. El treball s'ha acabat i hem de fer una valoració del tot el que el nostre petit diari ens ha aportat en la nostra formació com a mestres.
Primer de tot dir que aquest treball ens ha semblat original i no comú, surt de els treballs estàndard.  Tal com diu Iñaki Villanueva al seu article ''Comprendre la vida''hem pres consciència de la importància de representar el medi dels animals tant com sigui possible. Donar les condicions propícies per a què evolucionin i portin una vida molt semblant a la que tindríen a la natura.

Pel que fa a la mirada conceptual que hem fet al Tor i la Tuga  ens hem volgut centrar en el seu medi, en els organismes en si (diferència mascle-femella), en les funcions vitals (com respiren i la reproducció), les condicions de vida externes (llum i calor, hivernació) i en el canvi-transformació (de mida i pes). Tot i això ho hem fet a partir del diàleg i les preguntes que ens hem anat formulant. QUÈ PRETENIEM AMB LES NOSTRES PREGUNTES?   Generar expectatives, fer-no més preguntes, intentar esbrinar, imaginar allò que no es veu, reflexionar sobre el perquè.  Per què així, i nomès d'aquesta manera podem anar construint explicacions i crear un coneixement comú.

També hem pogut comprovar que amb les tortugues podem dur a terme un projecte que sigui més o menys  proposat pel mestre però tenint en compte tant els interessos dels infants com les possibilitats que ofereixen per treballar models teòrics significatius.

D'aquesta manera tal com es diu a l'article Reflexions i recerces sobre l'ensenyament de les ciències, els nens podem ampliar la seva idea del model i els porta cada vegada a fer-se preguntes més interessants.

El paper del mestre també es molt important, ja que no ha de tenir uns objectius estàtics ha de ser flexible i entendre que es modificaran i es generaran de nous. Les converses han de ser interessants i s'han de tenir en compte totes les opinions i tots els punts de vista. Nomès d'aquesta manera es tindrà l'atenció i la moticavació dels alumnes.

Inicialment s'ha de confesar, quan ens van plantejar fer aquest seguiment no enteníem gaire en què consistia. Cal esmentar que ens va costar bastant l'elecció de l'ésser viu, ja que els que ens agradaven eren molt grans, cars o ja estaven agafats per altres companys.

Per acabar ens agradaria afegir que a partir d'aquesta experiència hem pogut fer un recull i una interrelació de tot el que s'ha treballat durant l'assignatura. Per tant, és un bona manera de treballar activament amb els alumnes. És cert que pensem que és difícil treballar d'aquesta manera, perqué molts cops quan no es tenen les coses programades far por i espanta. Però, també considerem que és interessant, divertit, i enriquidor treballar amb els nens d'aquesta manera; perqué ells són al centre i d'ells, amb l'ajuda i el guiatge del mestre, sorgiex la construcció del coneixement. Així que com a futurs mestres hem de tenir ganes i moltes ganes de treballar per tal de que els nostres esdevinguin éssers preparats per fer front al mon viu i canviant que els envolta. 
HEM DE TRENCAR ESQUEMES
INNOVAR
CREAR!!!!