Que li ha passat a la Tuga? Estava hibernant?

El passat 6 de Novembre, les nostres tortugues ens van donar un ensurt, ja que una d’elles no es movia i semblava que s’hagués mort. Per sort, la vam il·luminar amb el llum i va reaccionar. Aquest fet ens va fer reflexionar sobre que és el que li havia succeït:

¿Estava dormida?

¿L’aigua estava massa freda o calenta?

¿Tenia gana?

¿L’aquaterrari estava molt brut?
¿Volia hibernar?

De mica en mica, vam anar descartant opcions, ja que algunes tenien molt poca lògica i ens va sorgir la qüestió: ¿I si estava hibernant? Aquesta resposta ens va semblar la més probable i per tant, ens vam posar a investigar tots els aspectes relacionats amb la hibernació de les tortugues.

En si, les tortugues acostumen a hibernar, tot i que en un medi artificial no ho fan tant per motius de temperatura. La hibernació la inicien a l’hivern, ja que la duen a terme per sobreviure al fred, però es comencen a preparar a la tardor. Per tant, malgrat es troben en un medi artificial, és molt probable que la Tuga hagués començat a hivernar però que nosaltres haguem impedit que continues la hivernació  mitjançant l’escalfor. 

Respecte aquest últim punt, hem pogut saber que si la temperatura de l’aigua és alta o les tortugues no estan aclimatades, aquestes no duen a terme la hibernació. Per tant, hem comés un error en no proporciona-ls’hi l’escalfor suficient, ja que fins els dos anys no és aconsellable que hivernin i el Tor i la Tuga no tenen ni un any.

A més, per a un futur ja sabem que és molt important tenir molta cura de la tortuga durant l'època d’hibernació, ja que podria agafar malalties o fongs. En si, en aquest procés, la tortuga queda completament paralitzada. El seu metabolisme va disminuint poc a poc. Se li paralitza tot el sistema immunològic i fins i tot el digestiu, és a dir, no mengen res i s’ha de procurar que abans de començar el període d’hibernació no hi hagi cap resta d’aliment en els seus intestins.

Tanmateix, és molt important deixar que hibernin, ja que podríem causar-li modificacions en el seu estil de vida. Així com també la hibernació és important per tal que, més endavant, els hi sigui més fàcil poder tenir cries.

Per tant, quan el Tor i la Tuga siguin més grans, realitzaran la hibernació. La qual durarà aproximadament quatre mesos. Si tot va bé, començaran al desembre i acabaran al febrer.

Per últim, cal  dir que treballar el procés d’hibernació és molt interessant pels infants, ja que és molt curiós investigar i conèixer el per què hibernen i el procés d’hibernació. A més, la hibernació no només afecta a les tortugues i es podria relacionar amb altres éssers vius i comparar el procés d’hibernació. (Panda) 

En definitiva, investigar la hibernació dels éssers vius és molt productiu i interessant pels infants, ja que és un procés que ells no duen a terme i per tant, tenen curiositat per saber com ho fan, per què ho fan i com es preparen els animals per afrontar el fet d’estar dormint quatre mesos o més.

Què mengen les nostres tortugues?

Hola companys!

Hem pogut observar que les nostres tortugues no es mengen tot el que els hi posem. Davant d'aquest fet ens hem qüestionat: No els agrada el menjar que els hi estem donant?

Quan les vam comprar a la botiga ens van dir que aquest tipus de tortugues són carnívores i mengen un tipus especial de pinso per a tortugues.

Cercant informació, hem trobat que quan les tortugues tenen fred deixen de menjar i gairebé no es mouen, fet que també hem observat.

El pinso que ens van vendre, és la base de la seva alimentació, amb això no els hi falta ni vitamines ni proteïnes.

També, abans de tenir-les, vam trobar que cada dues setmanes els hi podem posar gammarus, que són gambes seques, i per això els hi vam anar a comprar. Hem vist que aquest aliment se'l mengen molt millor.

A partir d'observar la seva alimentació, vam pensar:

Però...Les tortugues tenen dents?

Buscant informació hem trobat que, les tortugues no tenen dents, però que això no és un factor pel qual no mengen, elles arranquen el menjar amb el bec. Això ho vàrem veure quan un dia els hi vam posar pernil.

Amb això hem après que les tortugues, com a bones carnívores, mengen tot el que els hi posem de carn (frankfurt, pernil, pavo,etc).

Com ens imaginem que són les nostres tortugues per dins ?

El fet de tenir tortugues al nostre càrrec diàriament, ens ha permès analitzar i observar les tortugues i el seu hàbitat de forma més vivencial i experimental. També hem anat resolent dubtes i descobrint curiositats sobre aquesta espècie de rèptils. Però, arribats en aquest punt, els membres del grup hem anat una mica més enllà i ens hem preguntat: Com són el Tor i la Tuga per dins?

Així doncs, en aquesta entrada volem saber com són les tortugues per dins.

Partint d'aquest interès, vam començar a debatre com crèiem que eren les tortugues per dins. És la tortuga un animal vertebrat? té esquelet? forma la closca part d'aquest esquelet? Té òrgans, aparell respiratori, orelles, etc.?

Com que vam veure que estàvem tots una mica perduts i potser mai ens havíem plantejat aquesta pregunta, vam decidir deixar-nos emportar per la nostra imaginació i, sense buscar cap tipus d'informació, cada un de nosaltres va dibuixar com creia que era per dins.

Aquest va ser el resultat:

Així doncs, després de fer una posada en comú dels nostres resultats, ens vam donar compte que molts de nosaltres havíem comptat amb l'aparell respiratori, vèrtebres, aparell excretor, entre d'altres. I seguidament, vam acordar que com tota la resta d’ésser vius, és un animal que s’alimenta, respira, expulsa els residus, es reprodueix... Per tant, vam considerar que les tortugues deuen tenir una estructura interna semblant a la nostra, amb un aparell digestiu, respiratori, excretor, reproductor i circulatori.

Aquest va ser el nostre punt de partida, primer de tot, hem volgut esbrinar quina és l’estructura òssia d’una tortuga, per tal d'aclarir els nostres dubtes sobre si una tortuga té columna o no. Veure si realment la seva estructura òssia és igual a la nostra i sobretot, esbrinar quin paper juga la closca en el cos de la tortuga, i com està integrat.

HEM DESCOBERT QUE.....

1) L'estructura òssia d'una tortuga és igual a la nostra, amb vèrtebres, mandíbula, òssos com el ràdio, el fèmur, peronè, etc.

2) En l'estructura interna  de la tortuga, també trobem que és semblant a la nostra, ja que tal i com hem dit i com veiem a continuació, compta amb un aparell respitatori, digestiu i excretor.

3) La closca de la tortuga sí està enganxada al cos, i  ho fa mitjançant una soldadura que tenen a la part central de la columna vertebral. A més, la part interior està estructurada per plaques òssies que deriven de les costelles. Tal i com podem veure a continuació:

4) El nom correcte no és closca sinò cuirassa, i està formada per 3 capes:

A. La externa, queratinosa d’origen dèrmic, transformada en una capsa de plaques queratinoses, com ara les ungles, encara que, algunes estan transformades en pell suau .

B. Capa dèrmica bascular.

C. La interna, formada per una adaptació de les costelles.

*  Així doncs, el que nosaltres observem és nomès la capa externa i esta formada de queratina com les nostres ungles o el nostre cabell. Però realment està formada per 3 capes.

5) Quines són les funcions de la cuirassa de les tortugues?

A La funció principal: DEFENSA

Serveix per protegir-se davant dels depredadors, la cuirassa de la majoria de tortugues és composta de plaques rígides que, recobreixen un esquelet ossi de gran fortalesa. La cuirassa, cobreix la zona superior, inferior i lateral, deixant només dues obertures a la zona anterior (el cap i les potes davanteres) i a la zona posterior (per les potes darreres i  la cua).

La segona funció és : el CAMUFLATGE 

La majoria de les espècies aquàtiques tenen una coloració fosca a la cuirassa que les camufla amb el fons i una coloració  més clara a la part de sota de la cuirassa (plastró)  per si se les observa des de sota es camuflin amb el color del cel. Algunes també tenen colors i formes que els permeten camuflar-se en sortir de l'aigua.

Per últim : L'ADAPTACIÓ AL MEDI

Moltes espècies d'hàbits aquàtics tenen una cuirassa aplanada i amb forma hidrodinàmica que els permet moure's amb més habilitat i rapidesa.

 Fins aqui la nostra entrada en el bloc d'avui! Com podeu veure com hem descobert moltíssimes coses de l'estructura i l'interior de la tortuga que desconeixiem.

Si voleu saber més, feu clic damunt de tot el que hem parlat i arribareu a les pàgines web.

• Estructura òssea
• Estructura interna
• Capes de la cuirassa
• Funcions de la cuirassa

S'estan reproduint?

Observant les nostres tortugues molts cops hem vist que una es posa damunt de l'altra. Davant d'aquest fet ens vam  qüestionar: S'estan reproduint les nostres tortugues?

Tot i que era una pregunta una mica difícil de saber, perquè encara que hem classificat a les nostres tortugues al seu gènere no estem del tot segurs. Però a partir d'aquí ens vam preguntar com es reprodueixen les tortugues i ens va semblar un punt interessant i emocionant per investigar.

Cercant información hem trobat moltes fonts interessants, per tal de quedar-nos amb allò que és més rellevant ho hem posat per punts. De manera, que ens quedi ben clar el que haurem de tenir en compte quan el Tor i la Tuga es reprodueixin, si finalment són de sexes diferents.

• Les tortgues d'aigua arriben a la maduresa sexual als 4 o 5 anys, la còpula comença quan el mascle fa una ''dança'' dins l'aigua i persegueix a la femella.

Aquí teniu un vídeo on podeu veure la dança que fa el mascle:

• L' època de reproducció és durant la primavera o l'estiu.

• Cal que dins de l'aquari es posi un tros de sorra seca per poder posar-hi els ous.

A partir d'aquesta informació, ens hem adonat que el Tor i la Tuga no s'estan reproduint, estan jugant! Per tant, haurem d'esperar més temps per veure com es relacionen.

Si feu Clic entrareu en un blog on explica la reproducció i el naixement dels ous.

Entrant en aquest enllaç, podreu veure un vídeo de com es reprodueixen els rèptils. Ja que també pot ser interessant veure amb els nens i nenes quina es la diferència entre els animals d'aquesta espècie.

L'aquari està brut

Hola nois!

Un cop vam saber que era el que necessitaven les nostres tortugues per viure i vam recrear el seu medi, vam pensar que ja no hi hauria tanta feina, nomès de tant en tant netejar l'aquari.

Però quan nomès havien passat dos dies, l'aquari feia molta pudor i l'aigua estava d'un color marronós.

Primerament, vam pensar que seria pel menjar, ja que els hi posàvem molt de menjar i en deixaven bastant; a part, era l'únic element visible juntament amb la decoració (la planta, les pedres i les petxines). Però vam separar una mica d'aigua amb menjar i vam veure que l'aigua es posava marró però no tant. Mireu la diferència:

Ens vam posar a treballar i a buscar informació, vam trobar que havíem de tenir en compte diversos aspectes que fan que l'aigua s'embruti.

En primer lloc, la mida de l'aquari i la filtracio d'aquest. Si la peixera és petita i no es té filtració tot queda molt més concentrat i de seguida es genera amoníac, nitrats i nítrits.

En segon lloc, el Ph de l'aigua, ja que cada tipus d'espècie en necessita un determinat.

En tercer lloc, l'amoníac. Com que tenim dues tortugues els residus, tant d'aliments, com excrements són més quantitat i es podreixen lliurant amoníac.

D'aquesta manera, tal com diu Iñaki Villanueva a l'article: Donar lloc als nousvinguts en la conversa cultural  ''els nens es van apropiant de la idea de inhabitabilitat d'un ambient. Van creant consciència de la importància del (lloc) entorn.''

''Percebem canvis en el terrari...la realitat no és estàtica.''

Per tant, observant aquest fet, treballem amb els alumnes els canvis i el procés que segueixen els elements que formen al nostre aquari, a més, també podem treballar la consciència que s'ha de tenir per cuidar-les i tenir cura del seu confort i benestar.

Si feu CLIC , podeu veure una guia de com cuidar un aquari de tortugues.

Com Respiren?

Dia rere dia, veiem els nostres animals dins i fora de l'aigua, però que respiren sota l'aigua? Com ho fan dins i fora l'aigua?

Hhem preparat un PREZI per fer una presentació més dinàmica

ENDEVANT!!!!

Aquí teniu el visionat!!! 

Què significa "la tortuga" en altres cultures?

La paraula espanyola "tortuga" prové del llatí tardà "tartaruchus", que significa "dimoni", i aquest del grec tardà "*tartarouchos", "habitant del Tàrtar o infern", perquè els orientals i els antics cristians consideraven que aquest animal, que habita en el llot, personificava el mal.

Existeixen set espècies de tortuga marina a tot el món: Tortuga Llaüt, Tortuga Verda, Tortuga Kikila, Tortuga Carey, Tortuga Negra del Pacífic Oriental, Tortuga Caguama, Tortuga Lora i Tortuga Golfina. 

Aquestes espècies de tortuga rarament abandonen el mar, només per posar els seus ous en la costa.

En la cultura Xina, se li atribueixen a la tortuga força, resistència, lentitud, fecunditat, i longevitat.

Per als Japonesos, la tortuga marina és un símbol de "Kumpira", el déu dels mariners.

A Àfrica, a més de ser un símbol masculí i de fertilitat, la tortuga és també un animal domèstic i un símbol de protecció. 

En l'antiga Grècia, la tortuga era un dels emblemes d'Afrodita, deessa de l'amor, i l'animal estava associat amb l'aspecte femení de l'aigua.

Pels Maies la tortuga estava associada amb l'aigua, la terra i el tro. Una de les deïtats Maies se sol representar portant una closca de tortuga en el seu cap. 

Els Iroquis tenien a la seva "Tortuga geganta", símbol de la saviesa.

Pels Asteques, representava la covardia, i l'ostentació - dura per fora, però tova a l'interior.

En la Polinèsia Francesa, on la tortuga marina és una deïtat del mar, apareix gravada en moltes de les columnes de les edificacions com a símbol de fertilitat. 

Illes Polinèsies, la Tortuga era emprada també sovint en ofrenes rituals. Les festivitats de la tortuga tenien lloc durant mesos lunars concrets. 

En l'antic Hawaii, la tortuga marina era considerada una manifestació del "Déu Creador", i menjar-la era una manera de connectar amb aquesta força creadora. També existia la creença que el cap de la tortuga vivia després de ser separada del seu cos.

Les tortugues marines són un símbol especial de longevitat, fertilitat i bona sort. Com unes elegants nedadores, també representen la llibertat. 

Sempre han vist a les tortugues com un símbol de la paciència i la saviesa quan un es troba sota pressió.

L'habilitat de la tortuga d'amagar-se dins de la seva closca per escapar del perill l'ha convertit en un poderós símbol de protecció, curació, i saviesa interior.

Però... que són en Tor i la Tuga?

Al llarg d'aquests dies cuidant les nostres companyes, hem pensat que encara no hem situat als nostres animalets dins de cap família d'animals, per tant, serà difícil crear una idea d’ésser viu si no sabem clarament d’on venen.

Les Tortugues són Reptils.

Abans de continuar amb aquesta presentació us animem a que visiteu aquesta pàgina ELS REPTILS, ja que fa una molt bona explicació del món dels rèptils i al ser del XTEC és una pàgina molt recomanable si volem engegar aquest procés amb els nostres infants a l’aula.

Un fet clau pel bon desenvolupament de l'infant és que siguin capaços de diferenciar i comparar, per a que ells puguin crear una imatge interna d’esser viu. Per tant, volíem destacar aquest quadre que trobareu a la pàgina web:

Pensem que aquesta pàgina fa un molt bon recull dels rèptils, tot i així farem una breu explicació d'aquest tipus d'animal:

Els reptils són animals VERTEBRATS que es caracteritzen per desplaçar-se reptant, és a dir, arrossegant-se per terra, com ara la serp. Però, l'evolució que ha patit aquest animal des dels seus inicis a la època dels dinosaures, on només vivien en medis aquàtics, a portat a que s'adaptin totalment a la vida terrestre, tot i així, normalment habiten en zones amb presència d'aigua (pantans, llacs, vora els rius, entre d'altres).

Per últim per situar els animals dins del seu món...

TORTUGA=RÈPTIL=VERTEBRAT=ANIMAL=ÉSSER VIU

PER SABER-NE MÉS