miércoles, 30 de octubre de 2013

D'on venen el Tor i la Tuga? Quin és el seu habitat ideal?


Hola de nou!


Des del moment en que vam decidir cuidar i observar el Tor i la Tuga, els nostres caps van començar a rumiar quina era la millor manera de cuidar-les, però també com podíem fer perquè es sentissin còmodes. Per tant, ens va sorgir una pregunta molt important: Quin és el seu habitat natural?.


Arran d'aquesta qüestió, tot el grup ens vam posar a investigar on viuen les tortugues d'aigua i quin és l'entorn on es senten més còmodes. El resultat de la nosta recerca va ser el següent:

Primer de tot, les tortugues d'aigua dolça acostumen a viure en llacunes, estancs, llacs i rius i en conseqüència, els agrada molt nadar. Per tant, hem agafat un terrari força gran i hem posat uns cinc dits d'aigua dolça per tal que puguin nadar d'un lloc a un altre amb més llibertat. 

A més, l'aigua que els hi posem està força calenta perquè les tortugues d'aigua dolça viuen en zones força temperades, ja que necessiten viure en aigües on no faci massa fred, d'altra banda, podrien agafar una pulmonia i morir.







Per últim, cal dir que hem posat diferents pedres i una planta, ja que a les tortugues d'aigua els encanta sortir de tan en tan a la superfície per prendre una mica el sol. Resulta que, mitjançant els raig UV, aquestes transformen les vitamines que necessiten en calci per a la closca. Tot i això, hem decidit comprar una pastilla de calç per tal que la closca no se'ls torni tova.

En si, hem intentat reproduir al màxim l'entorn natural del Tor i la Tuga per tal que se sentin com a casa i no notin gaire la diferència.

Hem considerat oportú crear aquest apartat perquè, com diu la Rosa Maria Pujol i la Mariona Espinet a l'article "Construir el model d'ésser viu a l'escola infantil i primària": "Fer possible la vida d'un ésser viu a l'aula és transforma en una gran fita i una oportunitat per treballar sobretot els canvis i les interaccions entre l'organisme i les condicions ambientals controlades de manera artificial."

Aquest procés de recerca i de coneixement de l'entorn de l'animal és molt important a l'hora de dur a terme amb els infants l'observació d'un ésser viu. Gràcies a això, els infants poden comprendre el per què de les accions d'aquests animals i saber tot el que necessiten per a poder viure el millor possible. A més, conèixer l'entorn de l'animal permet als infants qüestionar-se coses envers l'hàbitat d'aquest i per tant,  les preguntes que realitzen acostumen a ser força més significatives, ja que tenen un coneixement previ d'on i com viuen aquests animals .





lunes, 21 de octubre de 2013

Com són ARA les tortugues?

Hola a tots! 

Al llarg d'aquests dies i després de les classes que hem anat fent, hem pensat que seria idoni fer una comparació dels nostres animalets ara i al finalitzar la nostra observació. 
Els dos paràmetres que hem tingut en compte per fer aquesta prèvia observació són el PES i la MIDA, alhora hem vist que hi ha diferències entre les dues tortugues. 
Com que el Tor i la Tuga mai s'estan quiets vam haver de pensar formes per pesar-les a la bàscula, per això no va ser una feina que pogués fer una persona sola, per tant, vam necessitar la col·laboració de tot el grup. 
Hem considerat ideal crear aquest apartat ja que, com diu la Rosa Maria Pujol i la Mariona Espinet a l'article "Construir el model d'ésser viu a l'escola infantil i primària", "En aquesta tasca resulta interessant la construcció d'històries dinàmiques de transformació (La que tractem amb aquesta entrada) ("com és, com era, com serà") de dinàmiques de flux ("on és, on era, on serà), de dinàmiques d'acció ("què fa, què feia, què farà); històries que, en anar-les construint, obren un altre tipus de preguntes."


A més, també és interessant el que ens comenten del canvi " Els canvis en els éssers vius poden ser molt diferents, alguns són periòdics, d'altres són progressius i irreversibles, uns són molts ràpids i d'altres molts lents(...)Tenir present l'evolució en el tractament  del tema dels éssers vius en el seu ambient és fonamental perquè, en el temps, els escolars puguin construir un model d’ésser viu que contempli la variabilitat de l'espècie i la intervenció de l'atzar en la selecció natural".

Per tant, el rerefons d'aquest tipus d'activitat vetllaran per a què els infants facin una construcció correcte d'un aprenentatge propi i únic a través d'experiències significatives, els nens observen, senten i s'emocionen, ja que fan que l'animal formi part del seu dia a dia. No hem d’oblidar la figura del mestre com a guia, qui serà l’encarregat de guiar la mirada de l’infant cap allò que ells podran utilitzar el dia de demà. A més, no hem de partir només dels interessos dels infants, ja que qualsevol tema vinculat a aquesta experiència viva els hi serà d’interès, per tant, a partir de les preguntes que formuli el mestre poden sorgir idees que ajudaran a fer d’ells uns infants preparats per fer front al món de demà.
_____________________________________________________________________________


COM SÓN LES NOSTRES TORTUGUES?

ELTOR a dia 21 d'octubre:

MEDEIX: La precisió de la mida d'en Tor no és del tot precisa ja que es movia massa, tot i així, podem observar que el TOR medeix al volant de 5 centímetres.


PESA: el TOR pesa 11,54 grams

La TUGA a dia 21 d'octubre:

MEDEIX: Amb aquest experiment hem pogut observar que la TUGA és una mica més calmada que en TOR, la TUGA medeix 4,5 centímetres.



PESA:  la TUGA pesa 10.96 grams


* tot i que encara no tenim molt clar el sexe de cada tortuga hem fet una distinció a l'atzar partint del color de la seva closca, si després ens adonem que no hem fet una distinció correcta refutarem les nostres hipòtesis

jueves, 17 de octubre de 2013

Us presentem al Tor i a la Tuga



QUINS SÓN ELS NOSTRES ANIMALS? 


Primer de tot, disculpes per la foto. Al llarg del bloc anirem fent fotos on pugueu veure millor les nostres tortugues. 
Són tortugues xineses d'aigua. Per aprofundir més en les tortugues cliqueu AQUÍ  i anireu a una pàgina del XTEC per poder conèixer millor l'espècie que hem triat. 

Els nostres primers dubtes...
MASCLE O FEMELLA? Doncs SI NOIS! Aquí les teniu, les nostres tortugues són el TOR i la TUGA, ens agradaria dir-vos quina és la femella i quin és el mascle, però quan les vam comprar ens van dir que encara eren molt petites per saber-ho. Tot i això, conversant amb els companys d'aula, ens han dit que si mirem la closca per la part de la panxa ho podem saber. Si la closca és més convexa, o sigui més bombat, és femella i si, pel contrari, és més cóncava, o sigui està un mica mes enfonsat, és mascle. Per tant podem estar davant de dos mascles, dos femelles, o, el que ens agradaria, un mascle i una femella. 

 Però, tot i aquestes indicacions, hem fet recerca i fins que no siguin una mica més grans no ho podrem saber. Si cliqueu AQUÍ podreu accedir a l'entrada d'un bloc on es parla de la diferenciació entre mascle i femella amb la que hem pogut contrastar les conclusions després de la conversa amb els companys d'aula.

QUÈ SUCCEEIX AMB LA LLUM? A mesura que estàvem col·locant les tortugues al seu hàbitat, veiem que quan havia un espai amb llum anaven cap allà. Per tant, vàrem buscar informació i ens vam adonar que la llum és necessària per les tortugues ja que els hi aporta la vitamina D3 que és útil pel seu creixement, la formació de la seva closca i per assimilar el calci. Nosaltres, quan anem a alimentar-les, aprofitarem i les exposarem a la llum a través d’un llum. A més, sempre que tinguem classe al laboratori deixarem el llum encès. Si feu clic AQUÍ podreu tenir al vostre abast més informació sobre la importància de la llum per a les tortugues.




QUÈ FAREM A PARTIR D'ARA?
Les tortugues són uns animals que hem de cuidar dia rere dia.  Les hem d’alimentar un cop al dia, i per mantenir net el seu hàbitat els hi hem de canviar l’aigua i netejar el seu terrari.
Com a futurs mestres pensem que aquest tipus d’activitat pot ser molt útil pels infants per diversos motius. D’una banda, es fomenta un APRENENTATGE SIGNIFICATIU, ja que els infants CREEN EL SEU CONEIXEMENT PROPI A TRAVÉS DE LA SEVA EXPERIÈNCIA DIRECTA,amb el contacte amb l’experiment dut a terme. A més, aquesta manera de treballar deixa pas a LA TRANSVERSALITAT I L’INTERDISCIPLINAREITAT de les àrees, ja que podem APROFITAR DIVERSES EMOCIONS I SENSACIONS que es poden tractar a diferents assignatures.